Partit de luxe,
amb marcador de luxe (és la primera vegada que en tenim un, tan gran i tan luxós). L’entrenador, que és bo
amb els números, diu que és el partit més fluix en nombre de gols de la
temporada (i això que aquesta setmana els
de negre eren de la nostra mida!). Ho diu de passada. Ja sabem que ell no
persegueix precisament resultats numèrics...
Les converses de
la banqueta van de números, però. Resulta que l’1 a la samarreta és l’únic que
et dona dret a jugar de porter i/o de jugador. Que sí! Que m’ho ha dit la Valentina
i, després de l’abraçada que m’ha fet avui, el que diu va a missa! També he
sabut que si tens un número massa gran, tipus 98, doncs fatal, maaaai de la vida podràs ser porter...
Per casualitat, m’he
assabentat que hi ha guants amb 6 dits. Sí, sí! Estan pensats per reduir el
marge d’error i es veu que és una súper idea de la iaia de la Carla. També he
estat informada que en un partit es poden fer canvis només al 4t temps. Aquesta
gran veritat me l’ha fet saber en Blai, tot mirant-me amb cara de mira que haver-te d’explicar aquestes coses mentre
se m’asseia a la falda. Ara que ho penso, és la primera vegada que hi tinc un
pingüí, a la cuixa...
A la cuixa nº2 hi
tinc la Carlota, que em diu que el mòbil del seu pare és més gran que el meu
(però que el meu fa fotos xules). I
penso que n’hauria de fer una de l’expressió de la Júlia després d’un “molt
bé!!” de l’entrenador... del somriure de l’Oscar... de l’Armand, buscant la
mama a la grada... del Jacob, que és el meu 98...
I pels que no heu
pogut venir, comentar que només érem 8 avui, perquè ha faltat en Carles (per
culpa d’un esquinç), la Martina (amb una febrada) i la Isona (les 2 dents estan
trigant a sortir!). Potser per això el partit ha acabat empatat. Un 2 - 2,
vaja!
