17-10-15 Costerets BM vs CH Sant Esteve Sesrovires Blanc

Qüestió de velocitat

Estava tan acostumada a parlar dels nostres nens i nenes, que hauré de ser ràpida acostumant-me al nou llenguatge. Per no equivocar-me, que ara som tot nois!

El temps passa ràpid, però no tant com per no ser conscients de les absències. Coincidireu amb mi en què l’article femení aportava un toc de brillantor. Tant a la pista com a les cròniques. Us trobem a faltar, noies!

Ara a la banqueta ja no es faran trenes. No descarto, però, les sessions de teràpia. Al principi no he gosat asseure-m’hi, no fos cas... Al final, però, com que estava permanentment buida (que no hi ha manera que s’estiguin quiets!), m’he agafat la punteta. I algú m’ha començat a fer confidències... temps al temps!

Em fascinen aquests nois. Són ràpids a la pista. També ho són integrant i integrant-se. I són generosos. Se n’ha de ser, per cedir temps als nouvinguts. I s’ha de ser molt bo en aritmètica, per quadrar quatre temps amb tant de jugador i tantes ganes de jugar, sense que ningú no s’enfadi!

Si són tan ràpids creixent, estic convençuda que a final de temporada ja no escombraran la pista amb la vora dels pantalons!

A hores d’ara porto unes 200 paraules. M’aturaré aquí, que jo també soc ràpida embalant-me.

Ja veieu que no cal saber-ne gaire, d’handbol. De qualsevol cosa se’n pot fer una crònica!