dijous, 12 de març de 2015

07-03-15: PREBENJAMÍ A vs CORNELLÀ ALMEDA

PREBENJAMÍ A vs CORNELLÀ ALMEDA

Avui no parlaré de handbol (per variar), sinó de les vistes privilegiades des de la banqueta. Perquè el fan enfadar, però la realitat és que el busquen amb la mirada. El busquen, o el troben. Depèn del moment.


Em refereixo a l’entrenador (santa paciència que té!). Jo, del Gorgo, només en veig l’esquena, durant els partits. O els turmells, depenent de la posició en la què em trobi. El que sí veig és l’expressió dels jugadors, quan el busquen amb la mirada (o el troben, depèn del moment). 

Si el busquen, les expressions serien del tipus:

Júlia, amb somriure tímid: I ara què faig???
Carlota, sense paraules: Treu-me d’aquí, que són massa grans!!!
Carles: Perdona, és a mi???
Valentina, tot i malalta: Sí, jo també t’estimo...

I si se’l troben:

Martina (no li calen paraules): Tranquil, que jo puc!!!
Blai, com de passada: No m’atabalis, que vaig per feina!
Oscar: Estic concentrat!!
Jacob: Ui! No t’havia vist!
Armand: Jo tampoc!!!

Jo no li veig la cara, al nostre entrenador. Però intueixo que somriu per dintre. Jo també.

Bona feina, equip!