dimecres, 28 de gener de 2015

24-01-15: PREBENJAMÍ A vs HANDBOL GAVÀ "GRANA"


Partit empatat. Amb sabor a victòria, aroma de Festa Major i un cert regust de pel·lícula.

L’avantatge de veure les coses des de la banqueta (mateixes mides, per cert) és que tot es veu des d’una perspectiva especial. Us prometo que aquest dissabte em va semblar veure un exèrcit de formiguetes marxant compassades a les ordres d’un director d’orquestra especial. Per fi s’havia obrat el miracle? Podia ser que, de sobte, haguéssim paït els torrons i els iogurts de color rosa haguessin fet la seva feina? Hem passat de ser una mena de gàbia de grills a una versió “handbolera” de Happy Feet?

L’entrenador insistia en la qüestió de la defensa. Jo no hi entenc massa, de handbol, però vaig veure clar que l’equip de Men in Black en versió femenina que va saltar a la pista dissabte era clarament més GRAN que els nostres. David contra Goliath... Però en Gorgo va insistir en que no hi ha missió impossible. I se’n van sortir.

I què voleu? Junts o per separat, tenim quatre pingüins de Madagascar (cadascun amb el seu estil, és clar) que campen per la pista com si fos casa seva. Amb un clar capità, que dirigeix els escalfaments com si ho hagués fet tota la vida. Per no parlar de la determinació de dues petites Scarlett que, sota la porteria o sobre la pista, no deixen res per verd (ni per l’endemà...). I, assegudes a la meva falda, faig teràpia amb versions en miniatura de Bambi (És qüestió de temps, però. Bambi va acabar sent el cap de la manada). Aprofito l’ocasió, perquè em donen lliçons de sentit i sensibilitat, mentre faig fregues per alleugerir molèsties passatgeres.

Trobem a faltar la Isona (no ha pogut venir perquè li han caigut dues dents). Prometo dedicar-li un capítol especial a la propera crònica. I no m’allargo més, que igual em penalitzen. En fi, to be continued...