Després de la desfeta de l'anterior partit, sembla que han aprés la lliçò.
Avuí, a pesar que els ha costat una miqueta entrar al joc, s'han
impossat a un equip, el David Barrufet de Gavà A, que semblava des de l'inici
del partit, que no els ho anava a ficar gaire fàcil.
Davant uns contricants físicament més poderosos han sabut desplegar un
joc d'equip infalible i tots plegats han capgirat un marcador que han començat
perdent.
Els rivals, amb una defensa feroç, els han dificultat molt l'arribada a
porta, però la persistència i la constància els han ajudat a acabar imposant el
seu joc.
A la jornada d'avui, com gaire bé sempre, ha triumfat el joc col·lectiu,
amb parades importants per part dels porters Mario i Pablo, jugades individuals
en moments clau de Joaquin, P.Graells o Unai, desmacades i grans obertures
d'espai de Simón, P. Cabús, Arnau i Tesfaye... tots i cadascun jugant plegats
fan que l'equip en el seu conjunt sigui capaç de fer-nos gaudir de cada partit,
cada peça per separat no arribaria mai on som en aquest moment, plegats, en
canvi, es complementen a la perfecció.
Avui per rematar un partit intens cal fer una menció especial de la
darrera jugada; en una quarta part molt disputada i guanyant per només un gol
(haviem perdut el primer temps, el segon empatat, i el tercer guanyat), l'Arnau
ens ha regalat un contraatac de verdader crack, pujant tot sol la pilota desde
el camp propi fins encarar la porteria rival, deslliruant-se d'una defensa
titànica ha fet el golàs del partit i ha conseguit fer aixecar a l'afició en un
esclat d'alegria i orgull al veure al nostre particular David derrotatant a
Goliat.
